La MARATÓ del CAMPANAR de CALAF
L' església de Sant Jaume i el seu campanar tenen una història de més de 500 anys. Són emblema del poble calafí, i el campanar fa de far per a tots els pobles de l'Alta Segarra, donant-los-hi senya d'identitat.
El campanar és l'únic element que supera en altitud la densa boira calafina en els dies d'hivern, dotant-lo de vista d'àliga i esveltesa.
Acompanyeu-nos per repassar-ne la seva història.
D'on venim
El campanar de Calaf va trigar més de 200 anys a erigir-se; vegem-ne les seves fases successives:
Per una banda, la Col·legiata de Sant Jaume de Calaf (en la seva
actual ubicació a la Plaça Gran) va començar a construir-se el 1618 i s’inaugurà el 1639.
D’altra banda, la torre del campanar va començar a construir-se el 1670 (1a fase); continuà el 1785 (2a fase) i s’acabà el 1889 (3a fase). El resultat és una esplèndida talaia, un campanar de 56,60 m d’alçada (el 2n més alt de Catalunya; el primer és el de Valls) i 225 graons per pujar-hi. Aquest elegant campanar de caire barroc consta de quatre parts: base de planta quadrada; un cos octogonal amb cornisa motllurada que acaba en terrat i balustrada (nivell de campanes); una torrella vuitavada amb cúpula semiesfèrica (llanternó), i un petit pinacle al cim.
El campanar
Les campanes del campanar
Es creu que antigament el campanar tenia set campanes. Durant la Guerra Civil la majoria foren destruïdes i només se’n salvaren dues. Actualment hi ha cinc campanes al campanar (dues de les quals són d’abans del 1936). Us en donem el nom complet i l’any de construcció; el donant (qui la va regalar) i què toca.
a. campana de l’Hospital (1943) de Joan Prat i Soler. No toca.
A. Santa Calamanda (1954) de Josep Torra i Closa. Anuncia la celebració de misses.
B. la campana grossa (1964): té tres noms: Rosa, Marina i Ramona; de la família Muns-Palà. Toc de difunts.
C. Santa Digna (1698/1903): fou construïda pel campaner calafí Víctor Mestres (1698) i es va refondre el 1903 gràcies a Ignasi de Llorens. Toca els quarts del rellotge.
D. St Francesc i St Antoni de Pàdua (1768). Donant desconegut. Toca les hores. La C i la D són les més antigues i per això tenen el jou de fusta.
El mecanisme del rellotge actual fou construït el 7 de desembre del 1963 per Manufacturas Blasco Relojes Públicos, de Roquetes (Tortosa). El 22 de desembre del mateix anys fou beneït públicament amb assistència de les Autoritats.
El rellotge
Mn Pius Forn Maixenchs, beneficiat, poeta i músic de la Col·legiata de Calaf (nascut als Prats de Rei), va publicar aquest poema famosíssim al seu segon recull de poemes intitulat “Monjoia de poesies” (1957). Vet aquí el poema sencer:
Poema: El campanar de Calaf (1950)
No sé què tens campanar
de nostra vila estimada,
que al trobar-me un xic enllà
i no et copsa la mirada,
sento al cor enyorament
i a tu vola el pensament
com coloma enamorada.
Al peu de la Plaça Gran
ets com etern sentinella,
unit al temple i guardant
tan preuada meravella.
T’enlaires tot respirant
del cel les aromes pures,
essent guia triomfant
de les humanes sutzures.
Tu, com un imant, atraus
a la gent de la contrada
a mercats, fires, saraus
o a una festa senyalada.
Esperes dels calafins
que et retornin les campanes
per a escampar els sons divins
fins a les terres llunyanes.
De tant en tant veus passar
la comitiva endolada
que, amb sentit llagrimejar,
van a acompanyar al fossar
una persona estimada.
Per Nadal a mitja nit,
malgrat el fred i boirina,
al bell temple has reunit
la bona gent calafina
per adorar amb emoció
el tendre i diví Nadó.
I quan la Pasqua ha arribat
i el toc de l’al·leluia has dat
anunciant el gran dia,
a la Plaça acut tothom,
omplint-se de gom a gom,
entonant cants d’alegria
els nostres millors fadrins
com un cor de serafins.
Als bateigs, ja no cal dir,
fas la repicada maca
si la padrina i padrí
han afluixat la butxaca.
Ara et diré amb devoció
que repiquis llarga estona,
com un herald que pregona
nostra gran Festa Major.
No sé què tens, campanar
de la vila calafina,
que al trobar-me un xic enllà
i els meus ulls no et veuen ja,
se’m clava al cor una espina!